Revista L'Ullal 41:
Resiliència: capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situa- ció desfavorable o de risc, i, per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament.
Està vist que la vida ens posa aprova al nostre planeta i als éssers que vivim en ell. Constantment vivim situacions de guerra, maltractaments, abusos, assetjaments, catàstrofes naturals... que ens causen desequilibris físics i emocionals. La nostra salut mental és troba amenaçada sinó més que la nostra salut física.
Amb el que estem vivint en la DANA del 29 d’octubre, ens ha que- dat molt clar que malgrat viure en el segle xxi, qualsevol país, ciutat, poble o ser viu no està totalment protegit ni estalvi de patir.
El planeta està viu i reacciona. Reacciona com sempre ho ha fet, amb força, potència. Només falta que nosaltres, els éssers més intel·ligents del planeta, ens capfiquem en modificar-lo, dirigir-lo i dominar-lo. A tot açò si ens oblidem com és costum, de situacions passades, de desastres d’índole diversa, de que l’aigua busca el seu camí cap a la mar i no respectarà res i a ningú, doncs tenim l’amanida perfecta per a repetir cada cert temps el mateix desastre.
Estem vivint moments difícils. Una catàstrofe de gran magnitud que ha passat en un sol dia, costarà anys de superar. Poblacions senceres arra- sades, morts i ferits, polígons industrials parats, escoles tancades i en risc d’esfondrament, garatges negats i plens d’aigua contaminada, milers de vehicles sinistrats totalment, contaminació de paratges naturals... Persones sense casa, sense on sentir-se protegits, sense feina i el pitjor amb familiars morts o desapareguts.
Com es pot encarar açò? Doncs segons els especialistes, les persones que passen per una situació així, transiten per varies etapes. Primer les per- sones es queden en “shock”, no es creuen que, el que està passant siga pos- sible, o que els estiga passant a elles. Després apareix la negació, seguida de la ira i la ràbia. Açò dona pas a la desesperació, les persones veuen que tot va molt lent, però encara tenen forces i vore si s’avança. És inevitable que s’entre en una crisis emocional que els provoque angoixa, tristor i depressió i per fi i després d’alts i baixos de recular i avançar, ve la reconstrucció, que ja no serà mai com abans o com pensàvem.
