Revista L'Ullal 12:
Aquest número 12 de la revista L'Ullal és especial i trist ja que hi ha absències que no sabem molt bé com explicar. Totes i tots els membres del Taller de Premsa volíem dedicar unes paraules a una amiga i companya que ja no està amb nosaltres, però que va deixar les seues paraules a aquesta revista. Ens hem mirat a la cara els uns als altres i sols ixen llàgrimes.
Intentant buscar paraules que diguen allò que oprimix el nostre cor, hem trobat un poema de Miquel Martí i Pol:
Calladament
Des d'aquesta aspra solitud et pensoJa no hi seràs mai més quan treguin fulles
Els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.
I és vivint que puc pensar-te, com ara et pensem totes nosaltres calladament però treballant dia a dia, tot recordant aquelles tasques que ens has deixat pendents (segona fase del centre, jornada de dinamització, millorar i enfortir el centre, promoure les bones relacions...) i, posant-se mans a la feina, colze a colze, amb les companyes i companys que tant t'hem admirat, ens comprometem a a transformar el teu i el nostre somni en una realitat real.
