Revista L'Ullal 23:
Comencem aquesta editorial amb aquesta frase hui més certa que mai puix estem sent, diàriament, testimonis del detriment de les condicions mínimes d’una bona vida, digna i decent, de la gran majoria d’éssers humans o, sense anar més lluny, de la immensa violació dels drets humans que des de la Unió Europea estem implementant en Grècia, Turquia... envers els refugiats... Problematitzar i reflexionar al voltant dels drets humans i de l’ètica és una tasca prou complexa quan no està tenint-se en compte polítiques públiques i plantejaments que posen la vida, de totes i tots, com a nucli central d’aquestes polítiques i, a més a més, les tragèdies resultants de l’afany de guany, de la incompetència política i social, de la corrupció estructural, macro i micro, continuen esbiaixant vides i impedint el bon viure per a la població mundial. I és per això que ens preguntem: què es fa amb el dret de viure quan aquest ja no opera per a la majoria de la població planetària?. És des d’aquesta perspectiva i des d’aquesta posició des de la qual caldria reflexionar i actuar per a construir una societat veritablement democràtica i participativa, on les i els ciutadans indiquem el que volem, com i quan el volem... i a més amb les nostres mans i els nostres cervells comencem a edificar-la.
Una vertadera ciutadania que dia a dia exigeix l’exercici de drets i deures, la recerca efectiva de participació política per controlar als seus governs elegits dins de principis democràtics. El coneixement dels drets humans i la seua aplicació és necessària per un nou paradigma ètic, polític i educatiu, per combatre la barbàrie en la que està immers el nostre món, on analfabetisme i manca d’educació i formació, on matances, exterminis i assassinats, corrupció, atur i treball infantil, vulnerabilitat i exclusió... semblen normals en una societat que pretén ser democràtica.
