Revista L'Ullal 18:
Fa poc vaig llegir “l’home accedeix a la paraula perquè ell és paraula”. Hem oblidat el gran valor que té la paraula, tant la que es diu, com la que es calla, aquella que donem com la que demanem. Les nostres paraules ens defenen com a dones i homens. Són les nostres paraules les que ens fan prendre consciència del què passa al nostre voltant. Avui en dia sentim moltes paraules en tots els mitjans de comunicació, a les converses... com ara: fam, pobresa, guerra, desigualtat, injustícia… que ens donen raons per a lluitar.
Sols necessitem xicotets espais on les nostres paraules siguen reconegudes i posades en valor mitjançant qualsevol pràctica –i entre d’elles l’escriptura- i d’aquesta manera poder i saber ser llegides per altres dones i homens recreant així el món. És des d’aquesta perspectiva, des de la que iniciem aquest nou número de la revista. Aprofitant aquests espais d’expressió-exposició per a compartir amb altres els nostres desigs, les postres passions… Per això us invitem a escriure, a prendre la paraula, perquè amb ella aprenem i ensenyem, creem el món en el que vivim i la manera de viure en ell!. I com va deixar escrit Blas de Otero:“Si he perdido la vida, el tiempo, todo/ lo que tiré, como un anillo al agua/ si he perdido la voz en la maleza/ me queda la palabra”.
