Revista L'Ullal 15:
Quan aplega aquest moment i tot sembla que tinga que acabar per tornar a començar després de l’estiu, una mena d’angúnia s’instal·la dins de nosaltres... Comencem a fer-nos preguntes: ho haurem fet bé?, hem estat feliços durant els temps que hem compartit? Hem estat a l’altura de les necessitats i demandes de les persones joves i adultes?... i un gran dubte ens agarra i, potser, aquesta incertesa és la que ens mou a continuar lluitant per l’escola (l’edifici, el nou equipament, l’ampliació d’estudis...) i per garantir l’aprenentatge a tothom, malgrat les postures intransigents d’algunes persones.
Tanmateix un esperit ha circulat lliure i compromés per tots els espais i temps d’aquest cos que és el nostre centre, un esperit que no és sinó la vida tota, la de qualsevol de les persones joves i adultes, la nostra... quallada de desigs, somnis, esperances, responsabilitats... compartides i edificades per totes i tots, que dia a dia ens possibiliten millorar la nostra formació i, també, apropar-nos al tendre horitzó d’esperança que volem construir, positivament... I ara voldríem camí que tot just fem caminant.
