Revista L'Ullal 39:
De bell nou tornem a la rutina (a la vida) que bé! Sí, bé, perquè:
- afortunadament ací vivim en pau.
- perquè tenim una escola on anar a aprendre, compartir i estimar-nos.
- perquè tenim un sostre en peu.
- perquè podem parlar i expressar-nos en llibertat.
- perquè podem menjar vàries vegades al dia.
- perquè obrim l’aixeta i tenim aigua.
- perquè podem mostrar les nostres emocions.
- perquè podem somriure i dir bon dia.
- perquè podem quedar amb amics i amigues per xarrar i fer un cafè.
- perquè sabem que demà tornarem a fer el mateix.
- perquè podem ser conscients de totes ixes coses xicotetes de la vida que ens donen tranquil·litat, seguretat i pau.
Quantes persones hi haurà al món que no podran ja mai més tornar a sa casa? Ni anar a l’escola, instituts, universitats... ni quedar amb amics i amigues a jugar, a fer un cafè, ni fer cap celebració en família, perquè ja no tenen cap lloc conegut on tornar. Qui ho ha decidit així, perquè es consentix?
Si ens preguntaren a la majoria de nosaltres per la guerra, quasi a totes i a tots ens vindria al cap la guerra d’Ucraïna-Rússia i Israel-Palestina i poques més. Però la veritat que els conflictes i enfrontaments armats, són moltíssims, tants que po- dem dir que tenim «Un món en guerra»
Ja estem com anestesiades i anestesiats tant i com veiem i escoltem als mitjans de comunicació notícies i imatges sobre gent massa- crada, hospitals sense recursos, pobles reduïts a runes, xiquets i xiquetes plorant... i ho veiem lluny, no és ací a casa nostra on passa i no ens adonem que som humanitat i d’una forma o altra ens arriba , ens afecta i també ens pot passar.
Cada vegada la humanitat és més sorprenent, podríem dir en temes col·loquials que som «durs i dures de mollera» no aprenem, no volem aprendre. Què no va en la nostra natura aprendre i progressar? Com podem repetir una i una altra vegada el mateix? Com podem mal- tractar-nos i maltractar al planeta d’esta manera? És que som realment així, tan dolents i do- lentes, tan autodestructius i autodestructives?
Afortunadament a les escoles com és la nostra, tenim i creem un “micromón”, on una altra realitat és possible, on conviure en un espai en pau, llibertat, respecte, inclusió i estima, és el nostre dia a dia.
Demà quan ens llevem del llit, caldria que ens pararem un momentet per ser conscients i agrair poder vindre a l’escola, a la feina, al cafè a comprar... a la rutina, a la vida.
