Revista L'Ullal 36:
Vàrem començar aquest curs 2021-2022, amb el núvol sobre els nostres caps de la pandèmia mundial COVID-19, amb la incer- tesa d’un futur lligat a l’evolució d’aquest virus. Mesures restrictives d’accés als centres, mascaretes, vacunes, quarantenes, distància de seguretat, protocols d’actuació que han anat suavitzant-se malgrat no haver-hi desaparegut.
I si tot açò no n’era suficient, ha esdevingut a la vella Europa un maleït succés, el qual tots i totes pensàvem que ja no tornaríem a veure ni a patir en el món occidental mai més: la guerra. Com és possible a la segona dècada del segle xxi que açò torne a passar? Quina cosa ha d’ocórrer per a que la humanitat aprenga? Quan hem de comprendre que amb la força no es doblega la voluntat d’un poble, si no hi ha destrucció i mort? I com podem pensar malgrat que físicament la guerra estiga lluny i la vegem per televisió, no va a afectar-nos a la resta del planeta?
El nostre centre, una vegada més vol estar i està a l’altura de les circumstàncies que estem vivint. A les nostres aules conviuen i interrelacionen persones nouvingudes de més de dotze nacionalitats, els i les acollim, les guiem i orientem i el millor de tot aprenem tota la comunitat educativa a respectar-nos i estimar-nos.
L’objectiu comú de totes elles i nostre és l’aprenentatge, un aprenentatge que els óbriga les portes a la convivència lliure, segura i democràtica, a la inclusió, a la formació integral, al coneixement de la nostra llengua, al feminisme i a la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la vida.
