XXXIII Edició de la Revistaa L'Ullal

Revista L'Ullal 33:

I la nostra tasca continua… Ací estem, de bell nou co- mençant un curs ple d’incerteses davant una pandèmia, i els seus correlats, que ens espanta però a la que fem front amb il·lusió i esperança. Llegim frases com “tot anirà bé”, i sí tot anirà bé perquè les persones fem ús de la nostra responsabilitat com ciutadania apoderada complint les mesures que les auto- ritats ens indiquen.

Des del nostre Centre-Associació s’ha fet tot l’impossible per a que totes vosaltres participeu en l’educació amb tranquil- litat. Ara estem davant una realitat on l’escriptura té un paper rellevant donat que a través d’ella podem senyalar els pen- saments, desitjos, somnis... que tenim i sentim, compartint amb les nostres companyes paraules escrites, que com cantava Serrat son sempre paraules d’amor senzilles i tendres. El més bonic que tenim les persones, la vida, és que els somnis no són sols quan dormim, sinó també, molt especialment, quan estem despertes i és aquesta dinàmica la que ens possibilita aprendre, renàixer de els cendres, transformar les institucions... i arribar lluny, molt lluny.

Però les paraules no son res sinó van acompanyades d’ac- cions, i és ací on estem, fent ús de paraules donades però mai acomplides, donades per algunes autoritats però després obli- dades... però seguim, seguirem... al vent, nosaltres al vent... ac- tuant-expressant, quotidianament, la nostra ferma aposta per una educació popular, valenciana, democràtica, emancipado- ra... malgrat la situació-en-context i l’escàs recolzament.

Les abraçades, els petons... han quedat al marge, de mo- ment, els mitjans digitals han agafat força i hem deixat en stand by les relacions i les experiències reals de les persones adultes, la solidaritat i la confiança intrínseques que suposen la composi- ció-recombinació dels aprenentatges i de les lluites; acabe amb una afirmació de Mario Benedetti: ‘en aquest món tan codificat amb internet i altres navegacions, jo segueix preferint el vell petó artesanal que des de sempre comunica tant’.

Compartir:

Publicaciones relacionadas: