L’Esqueix de Francesc Bosch i Morata
1.- Un nou guardó
Les circumstàncies de l’educació popular permanent valenciana requerien, en virtut de l’Acord de Col·laboració, Allotjament i Patrocini –implementat per les organitzacions CPFPA-APAP Francesc Bosch i Morata, TAREPA-PV i l’Institut Paulo Freire d’Espanya-, i signat el 9 de setembre de 2019, decideixen la posada en marxa d’un nou Guardó l’esqueix de Francesc Bosch i Morata, tal i com es recull a la Manifestació Cinquena, amb caràcter bianual.
La posada en marxa d’aquest guardó voldríem que significarà la tornada a casa, definitiva i real, de les persones i institucions... que recobren l’arrel republicana i popular, ara i ací, com a memòria activa en moviment que no sols recorda sinó que recupera la dimensió popular, republicana, emancipadora... i, a més, testimoniegen la figura de Francesc Bosch i Morata –com polític, republicà, valencianista, d’esquerres, humanista...- i l’escultura l’esqueix –com obra d’art d’en Miquel Mollà- una missió-operació mediadora entre dos mons: “s’adreça als vius –nosaltres- però és destina als morts...”
2.- Les circumstàncies de l’educació popular i l’esqueix de Francesc Bosch i Morata.
Les circumstàncies de l’educació popular cuiden, modestament però amb una perspectiva antagònica de classe i nació, d’una reconstrucció del nostre país i de les dones i dels homes que l’habiten i, en aquesta reconstrucció, te un paper molt notable la recuperació de homenots –i de donasses- que varen ser capaços de, pedra a pedra, construir unes bastides plenes d’institucions, compromisos... i Francesc Bosch i Morata és una d’aquestes figures [“Si. La República serà federativa, o no serà nada. Todo centralismo es un concepto fascista...”; La Vanguardia: 15-11-1936] . I aquesta és una de les raons per les quals un ventall d’organitzacions i institucions, hem decidit posar en marxa l’esqueix de francesc bosch i morata que s’atorgarà a organitzacions, col·lectius... que s’hagen distingit en la defensa dels quatre brots de l’educació popular i permanent valenciana (ecologisme, feminisme, antagonisme sociopolític republicà i valencianisme).
Però és la capacitat d’acció, pensament i sentiment... en el quotidià de l’educació popular i permanent la que ens vincula amb la tasca que realitzem, amb les decisions que prenem, amb la vida que triem... i, amb el cor en la mà i el cervell fecund, voldríem que aquests esqueixos maduren i fructifiquen i donen llavors i que arrelen en les entranyes del present-futur de la nostra terra, amb una ferocitat plena, esdevenint bosc espès de ciutadania lliure, crítica, radical, esperançada... i que senyalen el vast camí, llarg i potser difícil, d’un País Valencià tal i com asseveren: Francesc Bosch i Morata i Empar Navarro; Maria Llopis, Patrocinio Camús i Artemina Botella; Empar Sarabia i Josep Vicent Marqués; Cristina Piris i Gustau Muñoz...
I potser és, possible i real, posar en moviment pràctiques de llibertat: educatives, culturals... que impliquen la producció de vincles, relacions i mediacions... vius i irreversibles: actuant políticament, sense fer política; actuant educativament, sense fer educació... transformant les circumstàncies de l’educació permanent i popular que, com ens recorda Karl Marx, “la coincidència de la modificació de les circumstàncies i de l’activitat humana només pot concebre i entendre racionalment com a pràctica revolucionària”, una pràctica revolucionària que requereix, per mutar i/o transformar les circumstàncies, d’una pedagogia de cre-acció singular-social i llibertat, unilateral, contra la pedagogia del capital dominant.
3.- Finalment l’esqueix, està fet de multitud de triangles: triangles roigs i triangles blaus, triangles violetes, negres, roses..., com els que ens identificaven, però aquesta és una altra recomposició-recombinació, actual i compromesa, de la nostra paraula envers el present-futur; aquesta és una altra lectura i escriptura de l’esqueix: potser una dotzena de triangles, multicolors i pràxics, potser terra-i-lluna-i-aigua-i-aire, que promouen un horitzó per vindre...
I, en l’edició del 2019, el passat 24 de febrer de 2020, s’ha lliurat: simbòlicament, a Pilar Bosch i Morata, néta del conseller Bosch i Morata; i, efectivament, a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.